Aquestes són les preguntes que em van fer dels nens de 2n i 3r de primaria del Club de lectures compartides de la biblioteca Armand Cardona de Vilanova i la Geltrú. De la mà de Pilar Galve, van llegir fa un temps el llibre del Pallufet i Ventaflocs que vaig fer fa uns anys per l'editorial Cruïlla.
Espero respondre bé al que em demaneu i que passessiu un bon moment amb el llibre.
1- Es posa a dibuixar i pintar
directament o fa esborranys? Martina i Marçal.
Casi sempre faig esborranys. Començo
per esbossos molt molt molt petits o molt grans per a veure la
composició. Ho faig en qualsevol racó de paper i els vaig fent cada
cop més detallats en els meus quaderns fins que s'assemblen molt al
dibuix final.
2- Amb quina tècnica ha
il·lustrat aquest conte? Roure.
Amb acrílic sobre paper
3- Quants dibuixos porta
fets des de que va començar a treballar d’aquesta feina? Jordi
Aproximadament uns 1350, pero potser
són més...
4- És fàcil o difícil?
Josep.
Ui, això és difícil de respondre!
Cada llibre és diferent... Hi ha
llibres que costen molt al principi i després resulten ser molt
fàcils i amb altres és al revès: em penso que tinc la idea
molt clara i en el moment de posar-me a pintar no em queda com volia
i l'he de tornar a pensar tot...
Deprés dins de cada llibre hi ha
diferents graus de dificultat:
- M'és molt fàcil llegir el llibre i
imaginar les imatges que vull il.lustrar.
- És difícil portar les
imatges mentals al paper.
- Després és fàcil pintar-les, ho faig
escoltant música que m'agrada, però de vegades és una mica difícil
perque la pintura no sempre fa el que vols que faci!
5- Quantes hores de feina
hi ha darrere els dibuixos del conte? Marçal.
Hi ha moltes hores de feina darrera
d'aquest conte. Unes 524, més o menys...
6- Si li agrada dibuixar
més per nens o grans. Paula i Aina.
M'agrada tant una cosa com l'altra. Jo
m'enrecordo moltíssim del que pensava quan era petita i sé que els
nens entenen moltes més coses de les que els grans ens pensem. I
també els grans conserven molt més de nen del que ens pensem!
L'únic que passa és que els grans han
viscut més temps i han vist més coses. Tenen més experiència,
així que s'han d'utilitzar imatges una mica diferents per parlar a
cadascú...
Però sempre estic dibuixant per nens i
per grans, alhora.
7- Si les cares que dibuixa
són inventades o inspirades amb algú. Pili.
Les cares que dibuixo en aquest llibres
estan TOTES inspirades en algú. Quan vaig llegir el conte, la
primera idea que em va venir al cap és que el Pallufet s'assemblava
a un amic meu il.lustrador pero vaig pensar: “No! Pero ha de ser un
gegant a l'antiga, amb faixa i barretina” i a la nit, a casa meva
vaig adonar-me que no! “Per què ha de ser a l'antiga? Pot ser el
gegant que jo vulgui que sigui!” així que vaig fer una sessió de
fotos als meus amics i familiars que em feien pensar en els
personatges i així vaig construïr el Pallufet
el Pallufet és el meu amic Henri
(Enric Passolas)
el pares del Pallufet, són els
meus pares i els retrats dels germans del
Pallufet són els meus companys de pis i de taller, alguns amics...
Ah! i el negociant americà és un
amic meu francès que estava dormint a casa nostra aquells dies
8- Si a banda de dibuixar també
li agrada escriure. Pili
M'agrada molt escriure. En el meu
interior m'agradaria ser una gran escriptora, pero resulta que
dibuixo millor del que escric... però també sóc l'escriptora d'algun conte
per nens. De moment els dos han estant publicats a fora: “Qui
ets?” (a França i a Corea) i “El nen que menjava sargantanes de colors” (a França i a Brasil)
9- Si guarda algun record,
anècdota, especial de les il·lustracions d’aquest conte. Pili.
A part de
passar-m'ho molt bé amb les sessions de fotos amb els meus amics i
riure molt quan estava deformant-los les proporcions a l'ordinador,
l'anècdota que més recordo és quan vaig anar a entregar els
dibuixos.
Estava una mica
nerviosa perque sabia que havia fet uns dibuixos una mica especials i
no estava segura de que a l'editora li agradés...
Mentre es mirava
els dibuixos estava ben callada. I no va parlar fins al final, per
dir: “Però... com se t'ha acudit fer això?”
I jo pensant: “Ai,
mare!”
I va afegir:
“M'agrada moltíssim! Jo em pensava que faries alguna cosa més amb
a la antiga amb un gegant amb faixa i barretina però m'agrada molt
més així!”
Sort que vaig fer
cas del meu primer pensament!
